1.es.05 ¡VOLVEMOS AL CAMINO!
Responder
1.es.04 “Avíate bien, que yo llegaré/ a ti a dessora…”
Posiblemente en ninguna otra figura se puede observar tan claramente el cambio de mentalidad del hombre medieval al hombre del renacimiento como en la figura de la Muerte. Esta es mi tesis, para argumentarla me voy a basar en tres personificaciones de la Muerte que encontramos en el S.XV: el personaje macabro y burlesco de la danza general que proviene de la tradición popular y representa la cosmovisión medieval cristiana; la Muerte que se confunde con la enamorada de los poetas cultos de cancionero, que aparece asociada al amor cortés y tendrá una larga pervivencia posterior y las diferentes personificaciones de las coplas manriqueñas, en especial la que viene a buscar a don Rodrigo, que ya es fruto de una nueva mentalidad en la que lo terrenal tiene una clara importancia.
1.es.03 El comentario de texto literario.
1.en.03 Let’s talk about people: Describing an image
This post will help you when you have to talk or write about a photograph or an image.
Have a look at David Mainwood’s presentation below. He’s the English teacher and a blogger, who made this excellent presentation that will surely help you improve your oral skills and face the oral exam with much more confidence. Copy the useful language that appears in slide 28 and have it at hand. You can use the pics in David’s presentation or some others of your choice. The aim is to internalise the steps in picture description until it comes out naturally. It will take you more than one try. You have 18 slides to get you started.Shortcode
You can also visit David’s blog by clicking on the image below
The more you practise the skill the easier it’ll become for you. Here you are some useful tips:
- Practise picture description with a friend, you’ll be able to help each other by prompting, asking questions, giving feedback and interacting.
- Follow the steps, but be natural. If a pic surprises you, you can say so! You do not have to wait until the very last stage to express your surprise.
By practising oral description of pictures you will also improve your writing skills. The language used in picture description is also useful for writing essays:
discussion/for and against / argument essays.
Sigue leyendo1.en.02 Humans of New York (HONY): a mosaic of portraits and stories
In 2010, Brandon Stanton set out to photograph 10,000 New Yorkers. Seven years later, his photoblog is followed by more than 7 million people on social media. It has become so very popular among New Yorkers that now everyone in the city knows what the acronym hony stands for. Sometimes Brandon accompanies his pics with a caption, a quote or even a story.
Let’s look at one of his photos:
1.cat.03 Els trobadors i la lírica trobadoresca.
Posted on by jflorit
L’amor cortès, també conegut com el fin’amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un “triangle amorós” entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l’amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l’anomenen bon senyor, en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s’amaga la identitat de la dama i mai no s’atreveix a dir-ne el nom real. L’amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l’amant, el druit. A partir d’aquí, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
Activitats
1. Mira el següent vídeo.
2. Segons el que acabes d’escoltar, explica què és la fin’amor (amor cortès).
3. L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge:[1]
- Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.
- Culte de la dama de lluny (amor de lonh).
- Declaració de la devoció apassionada.
- Rebuig per part de la virtuosa dama.
- Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
- Laments d’atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d’amor).
- Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
- Consumació de l’amor secret.
- Un munt d’aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.
Començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (‘amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (‘premi’, ‘guardó’). Què en penses, d’això? Argumenta la teva resposta.
4. Al vídeo parlen del triangle amorós entre amant (trobador, ‘om’, home, és a dir, vassall) – dama (midons, meus dominus, ‘el meu senyor’, “bon senyor”) – marit (gilós) Explica’n un que Laura Borràs hagi comentat.
5. Què és un senhal i per a què servia en la poesia trobadoresca?
6. La dona a la qual el trobador s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, és un amor adúlter i secret, amenaçat pel marit (gilós) i els acusadors (lausangiers). Relaciona aquesta afirmació amb la llegenda del cor menjat.
1.ca.02 Les propietats textuals
Posted on by jflorit
LA COHERÈNCIA
La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre’l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d’estil.
Per comprovar la coherència d’un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l’estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d’acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
- Que cap concepte queda ambigu.
- Que les idees s’han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l’esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.
LA COHESIÓ
La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d’un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
- Ús de connectors
- El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l’el·lipsi, l’ús de sinònims o la substitució pronominal
- L’ús correcte del signes de puntuació
- El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre’l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s’adequa a la interpretació de la resta d’oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d’un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
- Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s’han utilitzat de manera coherent.
L’ADEQUACIÓ
L’adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l’emissor, aquest tria aquells que encaixen (s’adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s’hi adiu.
Per a una adequació correcta d’un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l’acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.
LA CORRECCIÓ
La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s’utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d’una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
- Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
- Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l’ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
- Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d’estrangerismes no admesos.
- Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d’una altra llengua.
- També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d’ortografia.
